dilluns, 7 de gener del 2013

Recitació de poemes


A classe de COED durant tres setmanes hem hagut de recitar un poema en veu alta davant de tota la classe.

Alhora de seleccionar el meu poema, primer de tot el que vaig fer va ser buscar autors que m'agradessin. Com és el cas de Lluís Llach.
Però finalment vaig decantar-me per una jove poetessa i actriu. Ella és: Estel Solé.
L'any passat vaig asssistir a un recital poètic seu i em va agradar molt. Vaig decidir recitar un dels quals havia recitat.
Un cop vaig acabar-lo de recitar, vaig haver de fer una autoavaulació sobre aspectes del parlar en públic. (Postura, gesticulació, velocitat, volum...)

Personalment trobo que ho vaig fer prou bé tenint en compte que era el primer poema que recitava davant de tanta gent.


El meu poema diu així:

FRACASSADA

He suspès exàmens.
He dit mentides piadoses

i mentides de veritat. 

He plorat tres dies seguits

davant una paret en blanc.

He estat incapaç d'obrir 

un pot de llenties

-maleïdes tapes de metall-

i m'he centrifugat

dins la rentadora.

He ensopegat

tres mil dues-centes vegades

amb la mateixa pedra

i m'he proclamat

reina de l'autoengany.

He trigat mesos a fer el cim 

i quan he estat a dalt 

m'he precipitat muntanya 

avall.



He comprovat 

que encara no he après

a volar. 


  He fracasat.
Però, ara, fracasso millor que fa un any. 




 
Estel Solé.

Presentacions a l'educació

Nomès per començar...

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh.


Però primer de tots ens fem varies preguntes...

  1. La utilització de presentacions, implica sempre una metodologia orientada a la transmissió de coneixements del professor a l’alumne?
  2. Podem fer un mal ús de les presentacions? Com sabem com detectar-lo?
  3. Utilitzar presentacions implica un major aprenentatge de l’alumne?

Quines competències es desenvolupen quan fem una presentació?

  • Adquirir la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació i transformar-la en coneixement. (EB-25)
  • Utilitzar mitjans i entorns digitals per a comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, fins i tot a distància, per recolzar l'aprenentatge individual i contribuir a l'aprenentatge dels altres.


  • Quin són els serveis que s'utilitzen per fer presentacions?

    1. Microsoft Power Point (Microsoft Office)
    2. Impress (Open Office)
    3. Presentacions amb Goggle Docs (On-line)
    4. Slideshare/Slidebloom (On-line): Nomès es pot publicar presentacions que fas amb Power Point


    Els elements que consten les presentacions són...

    1. Diapositives: Eix central del programa de creació de la presentació, allà col·loquem els objectes com els textos, els vídeos i les imatges. El conjunt de les diapositives és la presentació.

    2. Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix entre les diapositives.

    3. Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva.

    4. Accions: Conjunt d'instruccions que executem quan fem click o pasem el ratolí per sobre un objecte.


    I finalment... Com utilitzar-les a l'educació?

    Tenim dues opcions i depèn també de la metodologia docent que s'utilitzi.

    1. S'utilitza les presentacions per transmetre d'una manera clara i ordenada imformació als alumnes

    2. S'utilitza les presentacions per motivar, interactuar, seduïr, emocionar, mostrar i construïr...




    Cal dir que la major part de la imformació d'aquesta entrada esta extreda del Bloc de GTIC.

    Territori i identitat

    El dia 11 de Desembre jo i la Carolina Oliveros vam presentar el nostre treball d'identitat i territori.
    És a dir el treball final de les assignatures de COED i GTIC.
    El treball havia de ser sobre un tema que tan ella com jo compartíssim i ens identifiquès.
    Al cap de molts dies de pensar-ho i de veure exposicions d'altres companys vam triar el tema de la marató de tv3.
    És un programa que cada any el veiem i per tant per nosaltres és molt especial.
    Els valors que transmet, la música, un gran sentiment compartit és el que vam explicar a la nostra exposició.

    Tot i que no tenim el video de la presentació, si que us puc deixar un altre fet que forma part de l'exposició. Espero que us agradi!




    diumenge, 6 de gener del 2013

    Composició del text: Planificació, composició, revisió

    La planificació:
    Planificar és reflexionar


    Anàlisi de la situació comunicativa

    1. A qui vull escriure? (Tipus de destinatari)

    Això condicionar diversos factors:
    -Grau de formalitat
    -Fórmula de tractament
    -Gènere del destinatari
    -Varietat dialectal

    2. Sobre què vull escriure? (tema)

    3. Perquè vull escriure? (Objectius)

    Segons els nostre objectius plantejarem diferents tipus de textos.
    Textos amb:
    -Funció narrativa
    -Funció descriptiva
    -Funció explicativa
    -Funció persuasiva


    4. Com ho vull escriure? (Extensió, estructura(forma)...)

    -Extensió (no és el mateix una carta que una tesi doctorial. En casos s'haurà de fer un esforç de síntesi en altres de desenvolupament de les idees i d'argumentació).
    -Estructura: forma (Cada tipus de text determinarà una estructura o altra: no és el mateix fer una poesia, un conte, una carta... Hi ha estructures estandaritzades que caldrà tenir en compte)


    Recollida de la imformació


    1. Pluja d'idees (Brainstorming)

    2. Documentació
    Cerca que hem de fer de documents sobre el tema. Sempre ens hem de documentar: és bo saber que s'ha dit abans i també recollir imformació d'un tema quan no en tenim.

    3. Intent de resposta a les 6W (qui, què, on quan per què, com?)
    L'objectiu d'això és aplegar la informació necessària per explicat un fet i no oblidar cap dada important.  Depèn del text no cal posar totes les respostes però és bo fer-se totes les preguntes per no deixar-se res i desprès decidir si cal utilitzar-les o no.
    És una tècnica bàsica sobretot per a textos narratius.

    4. Prendre apunts
    Sobretot es fa quan t'has de fixar en alguna cosa, lloc, persona, experiència....
    és a dir en un text descriptiu

    Selecció i ordenació de la informació

    1. Selecció de les idees
    Seleccionar és triar; és decidir quina imformació ens quedem i quina desastimem.
    Però la selecció haurà de tenir en compte: l'emisor, el recepetor, el missatge i el canal.
    Per fer la selecció ens ajudaran la reflexió, la concentració i el sentit comú.

    2. Ordenació de les idees
    Un cop hem seleccionat la imformació cal ordenar-la i endreçar-la. Hem de veure quines són les idees principals i quines les secundàries:

    3. Tècniques d'agrupació
    Agrupar  les idees vol dir formar conjunts d'idees unides per alguna semblança o característica comuna. Es poden agrupar per:
    -Grups
    -Mapa conceptual


    4. Tècniques d'ordenació (numeració o esquema):
    Consisteix a establir un ordre per als grups formats. Deixem a punt la informació per començar a redactar.
    -Numeració
    -Esquema


    La redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit

    Estructura del text

    1- Paràgraf
    Senyal per distingir les diverses parts d'un discurs. És la seqüència intermèdia entre la frase i el text.  Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

    -El paràgraf com a unitat temàtica
    -Distribució de les idees en paràgrafs
        -1 paràgraf=1 idea   /1paràgrafs=més d'1 idea /més d'1 paràgraf=1 idea
    -Tipus de paràgrafs segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius
      

    2- Els connectors
    -Tipus de connectors:
       -Conjuncions, preposicions, advervis...
    -Funcions dels connectors:
      -Senyalitzar,  organitzar, relacionar

    3.La puntuació (Eina bàsica per estructurar un text)
    Tipus:
    -Punt
    -Punt i coma
    -Dos punts
    -Punts suspensius
    -Signes d'entonació
    -Parèntesis
    -Guions
    -Cometes

    2- Estil

    1-Adequació

    2-Claretat

    3-Precisió

    4-Concisió

    5-Variació

    6-Altres consells d'estil

     
    La revisió: revisar és examinar i avaluar el que hem escrit

    Decàleg de la revisió

    No tingueu mandra a l'hora de revisar
    Recordeu que revisar és una part més del procès de redacció
     No és certa la idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions
    Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
    Revisar significa llegir, avaluar i decidir
    Partiu de la base que res és intocable
    Reviseu globalment el text per fer-lo més clar
    No us limiteu a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...): reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil)
    Deixeu per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
    Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.



    1. Revisió de continguts

    -Coherència

    -Conhesió

    -Adequació

    2. Revisió gramatical i de convencions

    -Correcció

    -Variació

    Taxonomia de Bloom

    Què és?

    -La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació).

    -Rep el seu nom del seu creador: Benjamin Bloom.
    -La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.
    (Viquipèdia)

    A les dues piràmides següents ho podeu veure clarament:























    (http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php)




    Hi ha aproximadament 50 anys de diferència entre una piràmide i l'altra i per tant hi podem observar petites diferències.

    L'any 1956 l'avaulació estava a dalt de tot, a diferència del 2000 que està en segon lloc.
    Per tant  el 2000 tenim en primer lloc crear i en canvi al 1956 està en segon terme. Podem apreciar també que en comptes de síntesi  al 2000 li deien crear.




    Curiositats

    Es van definir tres dominis d'activitat educatives:
    -Cognitiu

    -Afectiu
    -Psicomotor

    Però del que es parla més és del domini cogntiu ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, es va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.


    Desprès de la taxonomia del 2000, l'any 2008 es va proposar una nova revisió i aquesta s'anomena: "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".

    Desprès de 50 anys la Taxonomia de Bloom continua sent una eina fonamental pels educadors per tal d'establir a les diferents assignatures objectius d'aprenantatge.

    Personalment, em sembla molt interessant com està organitzada la Taxonomia de Bloom ja que et permet ordenar categories i elements per la comprensió del pensament, des de fa dècades fins a l'actualitat.

    Si voleu més imformació sobre aquest tema clicant aquí la trobareu.
    És una web on hi apareixen les taules completes de la Taxonomia de Bloom. Tan la del 1957,  com la del 2000. També trobareu la Taxonomia de Bloom per a l'era Digital (2008).

    divendres, 4 de gener del 2013

    Allò que no és la Viquipèdia

    La Viquipèdia com ja hem dit anteriorment, NO ÉS moltes coses.
    A continuació us exposo el llistat de tot el que NO ÉS


    (Viquipèdia)


  • No és una enciclopèdia de paper
  • No és un diccionari
  • No és una editorial d'idees originals
  • No és una plataforma de promoció
  • No és un dipòsit d'enllaços o fitxers
  • No és un servei de pàgines personals
  • No és un directori
  • No és un manual ni una guia
  • No és una col·lecció indiscriminada d'informació
  • No és una anarquia
  • No és una democràcia
  • No és una burocràcia
  • No és un camp de batalla

  • (Si voleu veure les raons on s'explica pel qual la Viquipèdia no es tot això, feu click aquí.)



     

    Cinc pilars de la Viquipedia



    1. La Viquipèdia és una enciclopèdia 

    Incoporta elements de les enciclopèdies generals i específiques. 
    Però la Viquipèdia...
    No és un diccionari
    No és una col·lecció de textos originals
    No és un diari
    No és una màquina de propaganda
    No és un servidor gratuït
    No és un proveïdor d'espai gratuït
    No és un conjunt de pàgines d'autopromoció
    No és un experiment sobre anarquia/democràcia
    No és un directori d'enllaços
    No és un lloc per expressar opinions o experiències


    (Si voleu veure les raons on s'explica pel qual la Viquipèdia no es tot això, feu click aquí.) 

    El propòsit de la viquipedia és recopiar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.



    2. La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral

    -Intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic
    -Ofereix la imformació des de molts angles
    -Presenta cada punt de forma precisa
    -Dota de context els articles perquè els lectors comprenguin totes versions
    -No presenta cap punt de vista com el vertader/millor. (Cita fons autoritzades)
    (no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa.)
    *Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.


    3. Viquipèdia  és de contingut lliure

    -Tothom hi pot col·laborar i hi pot contribuïr lliurement
    -Cal acceptar que alliberant la nostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.


    4. La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta

    -S'ha de respectar els companys viquipedistes encara que no es comparteixi la mateixa opinió.
    -Un s'ha de comportar de manera civilitzada: Evitar els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims.
    -S'ha d'evitar les guerres d'edicions (Hi ha més de 391. 000 articles  a la Viquipèdia  que es treballen)
    S'ha d'actuar amb bona fe. (Sense sabotejar i per enfortir els arguments de la Viquipèdia)

    5. La Viquipèdia no té normes inamovibles

    -Més enllà dels cinc principis generals, t'hi has de llançar.
    -No s'ha de tenir por de canviar res.
    -Totes les versions anteriors dels articles estan guardades.
    -Tot allò que s'escriu passarà a la posterioritat.


    *Consens: És el principi fonamental de la Viquièdia, permet la millora i la resolució de conflictes. S'arriba com a producte natural i inherent del procès de modificacions en un wiki.


    i voleu veure la versió completa dels Cinc pilars de la Viquipèdia feu click aquí