A COED, una de les primeres coses que vam treballar va ser el bon comunicador.
Vam saber que per ser un bon comunicador no n'hi ha prou amb el domini de la llengua.
Algunes de les característiques que et fan ser un bon comunicador són :
-L'humor, l'expressivitat, mirar als costats a l'hora de parlar. Coherència en les idees que planteges, aconseguir mantenir l'atenció de tots els oients. Saber escoltar a tothom i amb paciència. Tenir el missatge clar i ser positiu. Un bon domini de la llengua. Espontani i directe. Un bon ritme. Ser competent. En ocasions si és necessari utilitzar suport tecnològic. Improvització i serenitat. To de la veu i velocitat controlada. Objectivitat i argumentació de les teves explicacions.
Un gran exemple d'un bon comunicador és Sir Kin Robinson, a continuació poso l'enllaç d'un vídeo que la mestre ens va posar a classe.
Sir Ken Robinson, un bon comunicador.
Reflexió : Començar el tema del bon comunicador amb un exemple així, et fa tenir les idees molt més clares del que haurás de treballar. És un molt bon exemple del bon comunicador
dilluns, 7 de gener del 2013
Exposicions orals (Pauta per a l'avaulació mútua)
Tenint en compte els aspectes següents a l'hora de valorar una exposició oral.
1. Objectiu de l'exposició: clar, confús, adequat...
2. Introducció: atraient, interessant, engrescadora...
3. Selecció i ordenació de les idees: ordenada, embrollada, congruent, molt clara...
4. Exemplificació: clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inoconnexa..
5. Conclusió: resumeix, fixa la idea central ,incitadora, provocadora...
1. Temps: adient, llarg, curt...
2. Llenguatge corporal: natural, exagerat..
3. Veu: Entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació...
4. Actitud: registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals...
5. Correcció lingüística: pronuncicació, lèxic, morfosintaxi...
1. Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir: motivar, il·lustrar, explicar...
2. Ús correcte en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text....) 3. Coherència en lús combinat dels diveros mitjans (oral, escrit, gràgic...)
1. Objectiu de l'exposició: clar, confús, adequat...
2. Introducció: atraient, interessant, engrescadora...
3. Selecció i ordenació de les idees: ordenada, embrollada, congruent, molt clara...
4. Exemplificació: clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inoconnexa..
5. Conclusió: resumeix, fixa la idea central ,incitadora, provocadora...
1. Temps: adient, llarg, curt...
2. Llenguatge corporal: natural, exagerat..
3. Veu: Entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació...
4. Actitud: registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals...
5. Correcció lingüística: pronuncicació, lèxic, morfosintaxi...
1. Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir: motivar, il·lustrar, explicar...
2. Ús correcte en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text....) 3. Coherència en lús combinat dels diveros mitjans (oral, escrit, gràgic...)
Importància dels mitjans de comunicació i audiovisuals en l'educació
El tema del que
hem tractat l'última classe del divendres a COED és de lo important que pot
arribar a ser els mitjans de comunicació i audiovisuals per l'educació dels
infants que comencen a conèixer aquest àmbit.
Avui en dia tots els nens tenen fàcil accès a la televisió i la xarxa, en general als mitjans de comunicació.
Els nens passen moltes hores davant d'aquestes pantalles per això és molt important que aquests mitjans de comunicació prenguin responsabilitat, ja que sense voler-ho també són educadors.
És important saber que els mitjans de comunicació i audiovisuals han agafat molta més empenta aquests últims anys, i que s'han convertit en una eina essencial per educar als infants avui en dia.
Per complementar aquesta informació la Rosa ens va posar el següent vídeo, que profunditza més sobre aquest tema.
Avui en dia tots els nens tenen fàcil accès a la televisió i la xarxa, en general als mitjans de comunicació.
Els nens passen moltes hores davant d'aquestes pantalles per això és molt important que aquests mitjans de comunicació prenguin responsabilitat, ja que sense voler-ho també són educadors.
És important saber que els mitjans de comunicació i audiovisuals han agafat molta més empenta aquests últims anys, i que s'han convertit en una eina essencial per educar als infants avui en dia.
Per complementar aquesta informació la Rosa ens va posar el següent vídeo, que profunditza més sobre aquest tema.
Trets característics de la llengua oral formal
Trets contextuals: Context (espai i temps)
1. caràcter no unversal i aprenanatge escolar
Depenen del lloc canvia. No és el mateix fer un meeting a Nova Yotk que a la Xina.
No ha de ser espontani sinò que ha d'haver.hi un treball darrera
2. Acústima, efímera i produïda en un temps real
Al ser elaborat espontàniament té condicionants
3. Context compartit amb una comuncicació relativament unidireccional
La interacció visual i emotiva és la clau de la comunicació
Trets textuals: Text
1. Formal i generalment monologada
Has de pensar en tot, ja que no comparteixes responsabilitats i depèn tot de tu
2. Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat
Què diem i com (recerca organitzada)
L'espontaneïtat i la improvització han de ser-hi nomès a la mida justa
No pots ser un robot (No s'ha de ser una persona que parli com si llegís)
3. Repetititva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals
No és variada. Ha de ser una idea desenvolupada (gestos, mirada i silenci)
Trets lingüístics: Competència lingüística
1. Paper fonamental dels trets suprasegmentals
2. Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica.
3. Correcció de la normativa i ús de la varietat estàndart
1. caràcter no unversal i aprenanatge escolar
Depenen del lloc canvia. No és el mateix fer un meeting a Nova Yotk que a la Xina.
No ha de ser espontani sinò que ha d'haver.hi un treball darrera
2. Acústima, efímera i produïda en un temps real
Al ser elaborat espontàniament té condicionants
3. Context compartit amb una comuncicació relativament unidireccional
La interacció visual i emotiva és la clau de la comunicació
Trets textuals: Text
1. Formal i generalment monologada
Has de pensar en tot, ja que no comparteixes responsabilitats i depèn tot de tu
2. Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat
Què diem i com (recerca organitzada)
L'espontaneïtat i la improvització han de ser-hi nomès a la mida justa
No pots ser un robot (No s'ha de ser una persona que parli com si llegís)
3. Repetititva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals
No és variada. Ha de ser una idea desenvolupada (gestos, mirada i silenci)
Trets lingüístics: Competència lingüística
1. Paper fonamental dels trets suprasegmentals
2. Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica.
3. Correcció de la normativa i ús de la varietat estàndart
Foto: ens definim usant els mitjans visuals
Un dels treball que havíem de fer a la classe de COED era buscar una fotografia nostra que ens identiquès. Un cop triada havíem de fer una reflexió descrivint el procès de selecció i el grau de satisfacció.
Us deixo la meva reflexió juntament amb la fotografia:
No m'ha costat gaire triar la fotografia: D'entre unes quinze vaig agafar la que em va semblar més adequada, per tant estic contenta de la imatge que he escollit ja que m'agrada molt la combinació de colors. (els ulls i el gorro).
Però en el fons també penso que l'expressió no diu gaire de mi en aquesta foto ja que surto bastant seria i jo normalment sóc molt alegre.
Us deixo la meva reflexió juntament amb la fotografia:
No m'ha costat gaire triar la fotografia: D'entre unes quinze vaig agafar la que em va semblar més adequada, per tant estic contenta de la imatge que he escollit ja que m'agrada molt la combinació de colors. (els ulls i el gorro).
Però en el fons també penso que l'expressió no diu gaire de mi en aquesta foto ja que surto bastant seria i jo normalment sóc molt alegre.
Qui ets, tu?
A una de les classes de GTIC d'aquest semestre hem parlat de la descripció.
Un dels treballs que hem de fer d'aquesta assigtura és descriure a una persona de la classe.
La Rosa Soler ens explica que hi ha molts tipus de descripcions.
Es pot descriure una persona a travès de:
-Un conte
-Una poesia
-Una cançó
-Un video
-Un power point
I ens posa alguns exemples de videos com per exemple:
(http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y)
http://www.youtube.com/watch?v=wAdjf88x2E0
Però n'hem per parts, primer de tot, què és una descripció?
Una descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha dos tipus de descripcions:
-Descripcions objectives:La persona que descriu ho fa des d'un punt objectiu
-Descripcions subjectives:La persona que descriu mostra la seva opinió. Té una finalitat estètica
Jo vaig descriure a la Carolina Oliveros ja que fa molt que la conec i se molt bé com és.
Vaig decidir fer una descripció escrita ja que era com em sentia més còmode.
A part de fer la descripció havíem de triar una fotografia seva que tinguès algun valor per a ella.
Un dels dies que tocava COED el que vam fer va ser una exposició fotogràfica: Vam penjar les fotografies de tots els companys a la pared, i un per un havíem d'explicar el que ens transmetia la fotografia.
Jo vaig triar aquesta:
Un dels treballs que hem de fer d'aquesta assigtura és descriure a una persona de la classe.
La Rosa Soler ens explica que hi ha molts tipus de descripcions.
Es pot descriure una persona a travès de:
-Un conte
-Una poesia
-Una cançó
-Un video
-Un power point
I ens posa alguns exemples de videos com per exemple:
(http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y)
http://www.youtube.com/watch?v=wAdjf88x2E0
Però n'hem per parts, primer de tot, què és una descripció?
Una descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha dos tipus de descripcions:
-Descripcions objectives:La persona que descriu ho fa des d'un punt objectiu
-Descripcions subjectives:La persona que descriu mostra la seva opinió. Té una finalitat estètica
Jo vaig descriure a la Carolina Oliveros ja que fa molt que la conec i se molt bé com és.
Vaig decidir fer una descripció escrita ja que era com em sentia més còmode.
A part de fer la descripció havíem de triar una fotografia seva que tinguès algun valor per a ella.
Un dels dies que tocava COED el que vam fer va ser una exposició fotogràfica: Vam penjar les fotografies de tots els companys a la pared, i un per un havíem d'explicar el que ens transmetia la fotografia.
Jo vaig triar aquesta:
Recitació de poemes
A classe de COED durant tres setmanes hem hagut de recitar un poema en veu alta davant de tota la classe.
Alhora de seleccionar el meu poema, primer de tot el que vaig fer va ser buscar autors que m'agradessin. Com és el cas de Lluís Llach.
Però finalment vaig decantar-me per una jove poetessa i actriu. Ella és: Estel Solé.
L'any passat vaig asssistir a un recital poètic seu i em va agradar molt. Vaig decidir recitar un dels quals havia recitat.
Un cop vaig acabar-lo de recitar, vaig haver de fer una autoavaulació sobre aspectes del parlar en públic. (Postura, gesticulació, velocitat, volum...)
Personalment trobo que ho vaig fer prou bé tenint en compte que era el primer poema que recitava davant de tanta gent.
El meu poema diu així:
FRACASSADA
He suspès exàmens.
He dit mentides piadoses
i mentides de veritat.
He plorat tres dies seguits
davant una paret en blanc.
He estat incapaç d'obrir
un pot de llenties
-maleïdes tapes de metall-
i m'he centrifugat
dins la rentadora.
He ensopegat
tres mil dues-centes vegades
amb la mateixa pedra
i m'he proclamat
reina de l'autoengany.
He trigat mesos a fer el cim
i quan he estat a dalt
m'he precipitat muntanya
avall.
He comprovat
que encara no he après
a volar.
He fracasat.
Però, ara, fracasso millor que fa un any.
Estel Solé.
Presentacions a l'educació
Nomès per començar...
La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh.
Però primer de tots ens fem varies preguntes...
Quines competències es desenvolupen quan fem una presentació?
Adquirir la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació i transformar-la en coneixement. (EB-25)
Utilitzar mitjans i entorns digitals per a comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, fins i tot a distància, per recolzar l'aprenentatge individual i contribuir a l'aprenentatge dels altres.
Quin són els serveis que s'utilitzen per fer presentacions?
1. Microsoft Power Point (Microsoft Office)
2. Impress (Open Office)
3. Presentacions amb Goggle Docs (On-line)
4. Slideshare/Slidebloom (On-line): Nomès es pot publicar presentacions que fas amb Power Point
Els elements que consten les presentacions són...
1. Diapositives: Eix central del programa de creació de la presentació, allà col·loquem els objectes com els textos, els vídeos i les imatges. El conjunt de les diapositives és la presentació.
2. Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix entre les diapositives.
3. Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva.
4. Accions: Conjunt d'instruccions que executem quan fem click o pasem el ratolí per sobre un objecte.
I finalment... Com utilitzar-les a l'educació?
Tenim dues opcions i depèn també de la metodologia docent que s'utilitzi.
1. S'utilitza les presentacions per transmetre d'una manera clara i ordenada imformació als alumnes
2. S'utilitza les presentacions per motivar, interactuar, seduïr, emocionar, mostrar i construïr...
Cal dir que la major part de la imformació d'aquesta entrada esta extreda del Bloc de GTIC.
La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh.
Però primer de tots ens fem varies preguntes...
- La utilització de presentacions, implica sempre una metodologia orientada a la transmissió de coneixements del professor a l’alumne?
- Podem fer un mal ús de les presentacions? Com sabem com detectar-lo?
- Utilitzar presentacions implica un major aprenentatge de l’alumne?
Quines competències es desenvolupen quan fem una presentació?
Quin són els serveis que s'utilitzen per fer presentacions?
1. Microsoft Power Point (Microsoft Office)
2. Impress (Open Office)
3. Presentacions amb Goggle Docs (On-line)
4. Slideshare/Slidebloom (On-line): Nomès es pot publicar presentacions que fas amb Power Point
Els elements que consten les presentacions són...
1. Diapositives: Eix central del programa de creació de la presentació, allà col·loquem els objectes com els textos, els vídeos i les imatges. El conjunt de les diapositives és la presentació.
2. Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix entre les diapositives.
3. Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva.
4. Accions: Conjunt d'instruccions que executem quan fem click o pasem el ratolí per sobre un objecte.
I finalment... Com utilitzar-les a l'educació?
Tenim dues opcions i depèn també de la metodologia docent que s'utilitzi.
1. S'utilitza les presentacions per transmetre d'una manera clara i ordenada imformació als alumnes
2. S'utilitza les presentacions per motivar, interactuar, seduïr, emocionar, mostrar i construïr...
Cal dir que la major part de la imformació d'aquesta entrada esta extreda del Bloc de GTIC.
Territori i identitat
El dia
11 de Desembre jo i la Carolina Oliveros vam presentar el nostre treball d'identitat i territori.
És a dir el treball final de les assignatures de COED i GTIC.
El treball havia de ser sobre un tema que tan ella com jo compartíssim i ens identifiquès.
Al cap de molts dies de pensar-ho i de veure exposicions d'altres companys vam triar el tema de la marató de tv3.
És un programa que cada any el veiem i per tant per nosaltres és molt especial.
Els valors que transmet, la música, un gran sentiment compartit és el que vam explicar a la nostra exposició.
Tot i que no tenim el video de la presentació, si que us puc deixar un altre fet que forma part de l'exposició. Espero que us agradi!
És a dir el treball final de les assignatures de COED i GTIC.
El treball havia de ser sobre un tema que tan ella com jo compartíssim i ens identifiquès.
Al cap de molts dies de pensar-ho i de veure exposicions d'altres companys vam triar el tema de la marató de tv3.
És un programa que cada any el veiem i per tant per nosaltres és molt especial.
Els valors que transmet, la música, un gran sentiment compartit és el que vam explicar a la nostra exposició.
Tot i que no tenim el video de la presentació, si que us puc deixar un altre fet que forma part de l'exposició. Espero que us agradi!
diumenge, 6 de gener del 2013
Composició del text: Planificació, composició, revisió
La planificació:
Planificar és reflexionar
Anàlisi de la situació comunicativa
1. A qui vull escriure? (Tipus de destinatari)
Això condicionar diversos factors:
-Grau de formalitat
-Fórmula de tractament
-Gènere del destinatari
-Varietat dialectal
2. Sobre què vull escriure? (tema)
3. Perquè vull escriure? (Objectius)
Segons els nostre objectius plantejarem diferents tipus de textos.
Textos amb:
-Funció narrativa
-Funció descriptiva
-Funció explicativa
-Funció persuasiva
4. Com ho vull escriure? (Extensió, estructura(forma)...)
-Extensió (no és el mateix una carta que una tesi doctorial. En casos s'haurà de fer un esforç de síntesi en altres de desenvolupament de les idees i d'argumentació).
-Estructura: forma (Cada tipus de text determinarà una estructura o altra: no és el mateix fer una poesia, un conte, una carta... Hi ha estructures estandaritzades que caldrà tenir en compte)
Recollida de la imformació
1. Pluja d'idees (Brainstorming)
2. Documentació
Cerca que hem de fer de documents sobre el tema. Sempre ens hem de documentar: és bo saber que s'ha dit abans i també recollir imformació d'un tema quan no en tenim.
3. Intent de resposta a les 6W (qui, què, on quan per què, com?)
L'objectiu d'això és aplegar la informació necessària per explicat un fet i no oblidar cap dada important. Depèn del text no cal posar totes les respostes però és bo fer-se totes les preguntes per no deixar-se res i desprès decidir si cal utilitzar-les o no.
És una tècnica bàsica sobretot per a textos narratius.
4. Prendre apunts
Sobretot es fa quan t'has de fixar en alguna cosa, lloc, persona, experiència....
és a dir en un text descriptiu
Selecció i ordenació de la informació
1. Selecció de les idees
Seleccionar és triar; és decidir quina imformació ens quedem i quina desastimem.
Però la selecció haurà de tenir en compte: l'emisor, el recepetor, el missatge i el canal.
Per fer la selecció ens ajudaran la reflexió, la concentració i el sentit comú.
2. Ordenació de les idees
Un cop hem seleccionat la imformació cal ordenar-la i endreçar-la. Hem de veure quines són les idees principals i quines les secundàries:
3. Tècniques d'agrupació
Agrupar les idees vol dir formar conjunts d'idees unides per alguna semblança o característica comuna. Es poden agrupar per:
-Grups
-Mapa conceptual
4. Tècniques d'ordenació (numeració o esquema):
Consisteix a establir un ordre per als grups formats. Deixem a punt la informació per començar a redactar.
-Numeració
-Esquema
La redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit
Estructura del text
1- Paràgraf
Senyal per distingir les diverses parts d'un discurs. És la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.
-El paràgraf com a unitat temàtica
-Distribució de les idees en paràgrafs
-1 paràgraf=1 idea /1paràgrafs=més d'1 idea /més d'1 paràgraf=1 idea
-Tipus de paràgrafs segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius
2- Els connectors
-Tipus de connectors:
-Conjuncions, preposicions, advervis...
-Funcions dels connectors:
-Senyalitzar, organitzar, relacionar
3.La puntuació (Eina bàsica per estructurar un text)
Tipus:
-Punt
-Punt i coma
-Dos punts
-Punts suspensius
-Signes d'entonació
-Parèntesis
-Guions
-Cometes
2- Estil
1-Adequació
2-Claretat
3-Precisió
4-Concisió
5-Variació
6-Altres consells d'estil
La revisió: revisar és examinar i avaluar el que hem escrit
Decàleg de la revisió
No tingueu mandra a l'hora de revisar
Recordeu que revisar és una part més del procès de redacció
No és certa la idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions
Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
Revisar significa llegir, avaluar i decidir
Partiu de la base que res és intocable
Reviseu globalment el text per fer-lo més clar
No us limiteu a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...): reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil)
Deixeu per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.
1. Revisió de continguts
-Coherència
-Conhesió
-Adequació
2. Revisió gramatical i de convencions
-Correcció
-Variació
Planificar és reflexionar
Anàlisi de la situació comunicativa
1. A qui vull escriure? (Tipus de destinatari)
Això condicionar diversos factors:
-Grau de formalitat
-Fórmula de tractament
-Gènere del destinatari
-Varietat dialectal
2. Sobre què vull escriure? (tema)
3. Perquè vull escriure? (Objectius)
Segons els nostre objectius plantejarem diferents tipus de textos.
Textos amb:
-Funció narrativa
-Funció descriptiva
-Funció explicativa
-Funció persuasiva
4. Com ho vull escriure? (Extensió, estructura(forma)...)
-Extensió (no és el mateix una carta que una tesi doctorial. En casos s'haurà de fer un esforç de síntesi en altres de desenvolupament de les idees i d'argumentació).
-Estructura: forma (Cada tipus de text determinarà una estructura o altra: no és el mateix fer una poesia, un conte, una carta... Hi ha estructures estandaritzades que caldrà tenir en compte)
Recollida de la imformació
1. Pluja d'idees (Brainstorming)
2. Documentació
Cerca que hem de fer de documents sobre el tema. Sempre ens hem de documentar: és bo saber que s'ha dit abans i també recollir imformació d'un tema quan no en tenim.
3. Intent de resposta a les 6W (qui, què, on quan per què, com?)
L'objectiu d'això és aplegar la informació necessària per explicat un fet i no oblidar cap dada important. Depèn del text no cal posar totes les respostes però és bo fer-se totes les preguntes per no deixar-se res i desprès decidir si cal utilitzar-les o no.
És una tècnica bàsica sobretot per a textos narratius.
4. Prendre apunts
Sobretot es fa quan t'has de fixar en alguna cosa, lloc, persona, experiència....
és a dir en un text descriptiu
Selecció i ordenació de la informació
1. Selecció de les idees
Seleccionar és triar; és decidir quina imformació ens quedem i quina desastimem.
Però la selecció haurà de tenir en compte: l'emisor, el recepetor, el missatge i el canal.
Per fer la selecció ens ajudaran la reflexió, la concentració i el sentit comú.
2. Ordenació de les idees
Un cop hem seleccionat la imformació cal ordenar-la i endreçar-la. Hem de veure quines són les idees principals i quines les secundàries:
3. Tècniques d'agrupació
Agrupar les idees vol dir formar conjunts d'idees unides per alguna semblança o característica comuna. Es poden agrupar per:
-Grups
-Mapa conceptual
4. Tècniques d'ordenació (numeració o esquema):
Consisteix a establir un ordre per als grups formats. Deixem a punt la informació per començar a redactar.
-Numeració
-Esquema
La redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit
Estructura del text
1- Paràgraf
Senyal per distingir les diverses parts d'un discurs. És la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.
-El paràgraf com a unitat temàtica
-Distribució de les idees en paràgrafs
-1 paràgraf=1 idea /1paràgrafs=més d'1 idea /més d'1 paràgraf=1 idea
-Tipus de paràgrafs segons el contingut: introductoris, expositius i conclusius
2- Els connectors
-Tipus de connectors:
-Conjuncions, preposicions, advervis...
-Funcions dels connectors:
-Senyalitzar, organitzar, relacionar
3.La puntuació (Eina bàsica per estructurar un text)
Tipus:
-Punt
-Punt i coma
-Dos punts
-Punts suspensius
-Signes d'entonació
-Parèntesis
-Guions
-Cometes
2- Estil
1-Adequació
2-Claretat
3-Precisió
4-Concisió
5-Variació
6-Altres consells d'estil
La revisió: revisar és examinar i avaluar el que hem escrit
Decàleg de la revisió
No tingueu mandra a l'hora de revisar
Recordeu que revisar és una part més del procès de redacció
No és certa la idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions
Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
Revisar significa llegir, avaluar i decidir
Partiu de la base que res és intocable
Reviseu globalment el text per fer-lo més clar
No us limiteu a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...): reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil)
Deixeu per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.
1. Revisió de continguts
-Coherència
-Conhesió
-Adequació
2. Revisió gramatical i de convencions
-Correcció
-Variació
Taxonomia de Bloom
Què és?
-La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació).
-Rep el seu nom del seu creador: Benjamin Bloom.
-La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.
(Viquipèdia)
A les dues piràmides següents ho podeu veure clarament:
(http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php)
Hi ha aproximadament 50 anys de diferència entre una piràmide i l'altra i per tant hi podem observar petites diferències.
L'any 1956 l'avaulació estava a dalt de tot, a diferència del 2000 que està en segon lloc.
Per tant el 2000 tenim en primer lloc crear i en canvi al 1956 està en segon terme. Podem apreciar també que en comptes de síntesi al 2000 li deien crear.
Curiositats
Es van definir tres dominis d'activitat educatives:
-Cognitiu
-Afectiu
-Psicomotor
Però del que es parla més és del domini cogntiu ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, es va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Desprès de la taxonomia del 2000, l'any 2008 es va proposar una nova revisió i aquesta s'anomena: "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".
Desprès de 50 anys la Taxonomia de Bloom continua sent una eina fonamental pels educadors per tal d'establir a les diferents assignatures objectius d'aprenantatge.
Personalment, em sembla molt interessant com està organitzada la Taxonomia de Bloom ja que et permet ordenar categories i elements per la comprensió del pensament, des de fa dècades fins a l'actualitat.
Si voleu més imformació sobre aquest tema clicant aquí la trobareu.
És una web on hi apareixen les taules completes de la Taxonomia de Bloom. Tan la del 1957, com la del 2000. També trobareu la Taxonomia de Bloom per a l'era Digital (2008).
-La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació).
-Rep el seu nom del seu creador: Benjamin Bloom.
-La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.
(Viquipèdia)
A les dues piràmides següents ho podeu veure clarament:
(http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php)
Hi ha aproximadament 50 anys de diferència entre una piràmide i l'altra i per tant hi podem observar petites diferències.
L'any 1956 l'avaulació estava a dalt de tot, a diferència del 2000 que està en segon lloc.
Per tant el 2000 tenim en primer lloc crear i en canvi al 1956 està en segon terme. Podem apreciar també que en comptes de síntesi al 2000 li deien crear.
Curiositats
Es van definir tres dominis d'activitat educatives:
-Cognitiu
-Afectiu
-Psicomotor
Però del que es parla més és del domini cogntiu ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, es va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Desprès de la taxonomia del 2000, l'any 2008 es va proposar una nova revisió i aquesta s'anomena: "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".
Desprès de 50 anys la Taxonomia de Bloom continua sent una eina fonamental pels educadors per tal d'establir a les diferents assignatures objectius d'aprenantatge.
Personalment, em sembla molt interessant com està organitzada la Taxonomia de Bloom ja que et permet ordenar categories i elements per la comprensió del pensament, des de fa dècades fins a l'actualitat.
Si voleu més imformació sobre aquest tema clicant aquí la trobareu.
És una web on hi apareixen les taules completes de la Taxonomia de Bloom. Tan la del 1957, com la del 2000. També trobareu la Taxonomia de Bloom per a l'era Digital (2008).
divendres, 4 de gener del 2013
Allò que no és la Viquipèdia
La Viquipèdia com ja hem dit anteriorment, NO ÉS moltes coses.
A continuació us exposo el llistat de tot el que NO ÉS
(Viquipèdia)
No és una
enciclopèdia de paper
No és un
diccionari
No és una
editorial d'idees originals
No és una
plataforma de promoció
No és un dipòsit
d'enllaços o fitxers
No és un servei
de pàgines personals
No és un
directori
No és un manual
ni una guia
No és una
col·lecció indiscriminada d'informació
No és una
anarquia
No és una
democràcia
No és una
burocràcia
No és un camp de
batalla
(Si voleu veure les raons on s'explica pel qual la Viquipèdia no es tot això, feu click aquí.)
A continuació us exposo el llistat de tot el que NO ÉS
(Viquipèdia)
(Si voleu veure les raons on s'explica pel qual la Viquipèdia no es tot això, feu click aquí.)
Cinc pilars de la Viquipedia
1. La Viquipèdia és una enciclopèdia
Incoporta elements de les enciclopèdies generals i específiques.
Però la Viquipèdia...
No és un diccionari
No és una col·lecció de textos originals
No és un diari
No és una màquina de propaganda
No és un servidor gratuït
No és un proveïdor d'espai gratuït
No és un conjunt de pàgines d'autopromoció
No és un experiment sobre anarquia/democràcia
No és un directori d'enllaços
No és un lloc per expressar opinions o experiències
(Si voleu veure les raons on s'explica pel qual la Viquipèdia no es tot això, feu click aquí.)
El propòsit de la viquipedia és recopiar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
2. La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral
-Intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic
-Ofereix la imformació des de molts angles
-Presenta cada punt de forma precisa
-Dota de context els articles perquè els lectors comprenguin totes versions
-No presenta cap punt de vista com el vertader/millor. (Cita fons autoritzades)
(no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa.)
*Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.
3. Viquipèdia és de contingut lliure
-Tothom hi pot col·laborar i hi pot contribuïr lliurement
-Cal acceptar que alliberant la nostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
4. La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta
-S'ha de respectar els companys viquipedistes encara que no es comparteixi la mateixa opinió.
-Un s'ha de comportar de manera civilitzada: Evitar els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims.
-S'ha d'evitar les guerres d'edicions (Hi ha més de 391. 000 articles a la Viquipèdia que es treballen)
S'ha d'actuar amb bona fe. (Sense sabotejar i per enfortir els arguments de la Viquipèdia)
5. La Viquipèdia no té normes inamovibles
-Més enllà dels cinc principis generals, t'hi has de llançar.
-No s'ha de tenir por de canviar res.
-Totes les versions anteriors dels articles estan guardades.
-Tot allò que s'escriu passarà a la posterioritat.
*Consens: És el principi fonamental de la Viquièdia, permet la millora i la resolució de conflictes. S'arriba com a producte natural i inherent del procès de modificacions en un wiki.
i voleu veure la versió completa dels Cinc pilars de la Viquipèdia feu click aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)