A classe de COED durant tres setmanes hem hagut de recitar un poema en veu alta davant de tota la classe.
Alhora de seleccionar el meu poema, primer de tot el que vaig fer va ser buscar autors que m'agradessin. Com és el cas de Lluís Llach.
Però finalment vaig decantar-me per una jove poetessa i actriu. Ella és: Estel Solé.
L'any passat vaig asssistir a un recital poètic seu i em va agradar molt. Vaig decidir recitar un dels quals havia recitat.
Un cop vaig acabar-lo de recitar, vaig haver de fer una autoavaulació sobre aspectes del parlar en públic. (Postura, gesticulació, velocitat, volum...)
Personalment trobo que ho vaig fer prou bé tenint en compte que era el primer poema que recitava davant de tanta gent.
El meu poema diu així:
FRACASSADA
He suspès exàmens.
He dit mentides piadoses
i mentides de veritat.
He plorat tres dies seguits
davant una paret en blanc.
He estat incapaç d'obrir
un pot de llenties
-maleïdes tapes de metall-
i m'he centrifugat
dins la rentadora.
He ensopegat
tres mil dues-centes vegades
amb la mateixa pedra
i m'he proclamat
reina de l'autoengany.
He trigat mesos a fer el cim
i quan he estat a dalt
m'he precipitat muntanya
avall.
He comprovat
que encara no he après
a volar.
He fracasat.
Però, ara, fracasso millor que fa un any.
Estel Solé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada